EL TORO Y LA LANZA
The bull and the spear
(1973)

Michael Moorcock

Editorial:
Martínez Roca (1994)

Col.lecció:
Fantasy

Núm: 38

Pàgines: 179

Saga:
Crónica de Corum y la mano de plata

Lectures relacionades:
El Roble y el carnero
La Espada y el corcel

Feia ja un any que tenia aquesta trilogía acumulada a la pila. I és que a mi Michael Moorcock en fa una mica de por. Després de llegir les quatre primeres novel.les d'Elric fa uns quanys anys, em vaig aturar. No se si no les vaig acabar de captar o que simplement eren mediocres. Ara, després de llegir El Toro y la lanza, la primera novel.la de la trilogía de la Crónica de Corum y la mano de plata he arribat a dues conclusions: La primera que efecivament les novel.les no són res de l'altre món i la segona que si no et llegeixes per ordre cronològic el cicle del Multiverso és posible que valoris més aviat negativament les seves obres ja que poden arribar a confondre molt al lector.

Corum és una de les reencarnacions del "Campió Etern", aquell heroi que a través de diverses dimensions (o plans) lluita contra el caos. Altres reencarnacions són el famós Elric de Melniboné, Erekosë o Hawkmoon, tots ells amb les seves pròpies novel.les (tot i que a vegades es creuen entre ells quan viatgen a través del Multiverso). De fet, aquesta trilogía és la segona dedicada a Corum, l'acció de les presents novel.les continua anys més tard d'on es van quedar la primera trilogia (que per cert va guanyar alguns premis destacables)

I que cal dir sobre Corum? Doncs que a priori em recorda a Elric, l'heroi solitari i atormentat que viu desganat del món i que pensa més en suicidar-se que en lluitar per alguna cosa que valgui la pena. "El Toro y la lanza" ens presenta a un Corum nostàlgic, i trist que és invocat des del futur per uns humans que necesiten de la seva ajuda. (aquest punt potser és un dels més originals de la novel.la). La linia argumental gira sobre uns semideus que estan cobrint la Terra del futur amb gel i fred, destruint qualsevol vestigi humà. El misteri de qui són i perquè han vingut serà una de les claus de la lluita contra ells.

A partir d'aquí Moorcock escriu pensant en l'equilibri: Ens mostra capítols dedicats a l'acció combinats amb altres de simple successió d'esdeveniments. La novel.la té un argument molt lineal, massa ordenat fins hi tot. Es llegeix bé, però li manca espontaneitat. Sí, és una primera part d'una trilogía però no sembla feta amb ganes de colpir al lector. Els personatges són plans, sense que t'hi sentis identificat, molt estereotipats (L'heroi, la noia, el bruixot, els dolents) i sense carisma.

Moorcock intenta realitzar un exercici filosòfic amb Corum, otorgant-li pensaments profunds i donant un aire místic al omnipresent destí que conviu amb el "Campió etern". Ho aconsegueix en part, però de la mateixa manera que aquest destí que acompanya sempre a Corum és un concepte interessant també pot arribar a ser un llast doncs sovint tenim la sensació que tot ha d'acabar bé per força.

En definitiva, una novel.la amena, però sense pretensions, que té alguna idea bona però que tampoc no inventa res dins el gènere. Ideal per passar una estona entretingut. Potser les continuacions oferiran més qualitat narrativa i un argument més treballat.